lunes, 19 de mayo de 2014

Trobada amb els escriptors a Sant Miquel de Reix.



Senc no haver pogut escriure però no he trobat temps suficient per a fer una entrada més.
Pero avui és el dia, us vaig a parlar de la trobada amb els escriptors a Sant Miquel de Reix que varem fer el passat 27 de març. Varem anar tots els 4rts del meu institut que volien anar.
A Sant Miquel de Reix, en Gener, Febrer, Març i de vegades Abril, els dijous hi ha un escriptor convidat amb la finalitat de que el alumnat puga conèixer al escriptor que llegeix a classe. El 27 de Març, dia internacional del Teatre.
En aquest monestir està la seu de la Biblioteca Valenciana, que l’obrin a portes obertes per poder visitar-la el 29 de Setembre.

SANT MIQUEL DE REIX

Monestir construït a finals del S. XV – S.XVI, en l’horta de València. Va ser manat construir pe Germana de Foix i el duc de Calàbria el va retocar amb l’estil renaixentista italià. Allí visqueren els monjos i la finalitat d’aquesta monestir era enterrar a Germana de Foix i al duc Ferran d’Aragó, però mai varen ser enterrats allí. Sant Miquel de Reix és la seu de la biblioteca Valenciana i seu de l’Acadèmia.






CARLES ALBEROLA



Carles és d’Alzira i va estudiar a Xest. És actor, director i dramaturg valencià. Té una companyia: Albena Teatre” des de fa 20 anys aproximadament  i munta les seues obres a partir del seu voltant.

miércoles, 12 de marzo de 2014

Joan A. Martinez.


Avui li dedique aquesta entrada a un referent del món de la dolçaina que va saber combinar el pes de la tradició procedent de l'oralitat amb la nova escola de dolçaina de final del segle XX i principi del XXI.

El passat diumenge, 9 de març, Joan A. Martínez morí de manera sobtada als 53 anys. Era dolçainer i mestre de dolçaina en Bocairent. Hereu de la tradició de les danses i trasmisor d'un dels corpus més importants del repertori per a la dolçaina. Des dels seus inicis en formacions com Benibarralet amb companys com Enric Gironès o Xavier Richart va ser un dels iniciadors de moltes escoles de dolçaina a les comarques centrals del Pais Valencià.

Va exercir una influència determinant als inicis del grup La Xafigà de Muro on va establir fonaments d'una sonoritat especial i engegar l'Escola de dolçaina de Muro. Va ser a més mestre a Escoles d'Alcoi, Vall d'Albaida, i ocupava la plaça de professor de dolçaina del Conservatori Munipal d'Albaida, on es va oferir per primera vegada l'ensenyament reglat d'aquest instrument.

Descansa en Pau.




sábado, 8 de marzo de 2014

TONI CANET.


Farà unes semanetes, al meu institut fan dimecres culturals, a nosaltres ens va tocar anar al cine del meu poble per a veure una pel·lícula de Toni Canet, anomenada "La camisa de la serp". Aleshores hem va parèixer interessant fer una entrada de qui és...


Toni Canet va nàixer a Llutxent l’any 1953, però es conegut com a Antoni Pérez Canet. És director, productor i guionista de cinema valencià.
En 1973 finalitza els seus estudis d'art dramàtic i el 1984 crea la productora Doll d'Estels amb la qual produeix i realitza diversos documentals institucionals i spots publicitaris per a la televisió.
En 1988 dirigeix (també escriu el guió i co-produeix) la seua primera pel·lícula "Amanece como puedas", eleccionada per al festival del Caire i premi a la millor pel·lícula en la VI Mostra de Cinema de Catalunya. Ha dirigit dues pel·lícules més: "La camisa de la serpiente" (1996) i "Las alas de la vida" (2006).
Toni Canet ha treballat per a Canal 9-Televisió Valenciana dirigint tant documetals (com "Solfa íntima" en 1990, "Crònica amarga" en 1991 i "Viatjar sense billet" en 1998) com la sèrie de ficció "Benifotrem" que va ser la primera sèrie de producció pròpia realitzada per TVV i emesa l'any 1995.
Les seues filmografies han sigut:
·         2007 - "Ja en tenim prou" (Co-director i co-guionista)
·         2006 - "Las alas de la vida" (Director i guionista)
·         2000 - "La tarara del chapao" (Guionista i composior de la BSO)
·         1996 - "La camisa de la serpiente" (Director)
·         1988 - "Amanece como puedas" (Director i guionista)
·         1980 - "Con el culo al aire" (Co-productor)

Asi vos deixe un enllaç d'una entrevista que li va fer VilaWeb Ontinyent a Toni, us heu deixe 
amb enllaç perque en video no hem deixa. Espere que vos agrade.

viernes, 3 de enero de 2014

"MARE MEUA!"




Durant el trimestre passat no he trobat el moment per acabar tots aquelles entrades per al blog que he començat, perque he de confesar que a mi tot asó no s'he m'he dona molt bè.
Aquestes vacacions de nadal, quan m'he gitat al llit per anar a dormir, es quan m'han vingut moltes coses al cap, no se si a vosaltres vos pasa però per a mi es quan el meu cervell vol reflexionar de totes aquelles coses que hem preocupen o m'importen. I no se perquè però hem va vindre al cap com li solc dir jo: "Una inspiració divina" de que ja era hora de començar a publicar entrades per al blog. Aleshores, vaig recordar el teatre "Mare meua!" al cinema Odeón d'Albaida.

El teatre "Mare meua! Agarra-ho per on puges" es una obra muscial adaptada al valencià de la pel.licula "Mamma mia" que es la versió en cine del teatre musical dirigit per Phyllida Lloyd i escrit per Benny Andersson i Björn Ulvaeus. Tant la pelicula com el teatre estan basades en cançons del famós grup ABBA.                                                                                                              Els actors són persones d'un poble prop d'Albaida, Muro d'Alcoi. Ells actuen per diversió, ja que en el seu temps lliure actuen en teatres i preparen els papers... Aleshores actuar en teatres es un hobbie per a ells, per això pense que no son realment professionals però entre tots heu fan molt bè.                                                                                                                     No vos puc explicar molt sobre l'obra "Mare meua" ja que es igual que la pel.licula, però el que si vos puc dir és la meua opinió sobre aquesta obra..                                                                     Doncs, jo quan hi vaig anar a veure'l pensava que seria el mateix guió que la pel.licula, que dirien el mateix, però no, el guió era completament diferent al real, menys les cançons que eren les mateixes.
Hi he de dir que aquesta obra feia molta risa ja que el que dien i els personatges que ixien, feien transmetre alegria i diversió al públic. Tambè al veure la pel.licula i desprès aquesta obra, els personatges no tenien cap semblança als de la pel.licula, per això feia gracia de veure que no hi eren ni pareguts.
En la meua opinió, van fer molt bon treball i és vam divertir molt.

I así baix vos deixe la canço de Mamma Mia! que tant m'agrada.